En l’article La importància del mapa de risc comunitari des de la mirada dels nens, nenes i joves destaquem la rellevància d’incorporar el mapa de risc comunitari en les estratègies participatives de reducció de risc de desastre, concretament amb els nens, nenes i joves. Per a això necessitem saber com es realitza un mapa i això és el que anem a abordar en aquest article, desglossant els passos per elaborar un mapa de risc tenint en compte els punts imprescindibles per aconseguir uns resultats òptims.

Com fer un mapa de riscos?

Un mapa de riscos és un dibuix esquemàtic del territori on se situen les zones de la comunitat, assenyalant els perills o amenaces als quals està exposada la població.

La consecució d’un bon mapa de riscos amb nens/es i joves requereix tenir en compte els següents punts:

1. Escollir una amenaça per mapa:

Per simplificar el procés, es recomana treballar sobre la base d’una única amenaça per mapa (en un mateix territori, les zones de risc i les zones vulnerables poden ser molt diferents en funció de l’amenaça que es treballi).

2. Cerca d’informació sobre el territori:

Abans de començar a dibuixar el mapa, es recomana la realització d’una petita recerca prèvia:

• Realitzar un recorregut pel territori que els permeti observar i prendre notes in situ sobre aquella informació que considerin important i que els permeti a posteriori poder fer preguntes als veïns i veïnes.
• Elaborar una enquesta, que lliuraran a altres membres (adults) de la comunitat perquè la completin.

3. Treball en petits grups:

S’aconsella treballar en petits grups perquè permet recollir la diversitat de mirades que pot haver dins d’un mateix grup -gènere, minories culturals, edats- que posteriorment es posaran en comú per conformar un únic mapa de la comunitat.

4. Dibuix del mapa de la comunitat:

En aquest punt es comença a dibuixar el mapa incorporant la informació bàsica del territori obtinguda en la recerca seguint el següent criteri:

• Ús dels espais: zones d’habitatges, industrials, de cultiu, forestals, espais públics urbans, etc.
• Elements naturals: rius, llacs, platges, boscos, etc.
• Vies de comunicació: carreteres, camins, vies de trens, etc.

És important destacar que són les persones que viuen en aquest territori, en aquest cas infants i joves, les que decideixen des de la seva experiència quotidiana, els elements que volen incorporar en el mapa, utilitzant una sèrie de codis com poden ser pintar les diferents zones de risc de determinats colors, fer icones per identificar determinats tipus d’equipaments, etc.

5. Zones relatives a la Reducció de Risc de Desastre (RRD):

S’afegeix al mapa anterior la informació relativa a la RRD:

Zones de risc: delimitar en el mapa les zones que poden estar en risc.

Zones vulnerables: aquelles zones que requereixen més atenció perquè poden patir més danys a causa de diferents motius com:

– Les persones que es concentren (nens, gent gran)

– Hi ha altres riscos afegits (benzineres, trànsit de vehicles)

– Viuen animals

– Objectes de molt valor

– Espais molt aïllats

Equipaments: que es puguin activar per minimitzar els efectes del desastre:

– Ràdio

– Televisió

– Centres de reunió segurs (poliesportius)

– Centre d’Atenció Primària

– Piscines descobertes

Recursos de la comunitat: serveis que poden ajudar a reduir els danys que pugui ocasionar el desastre:

– Policia

– Bombers

– Ambulàncies

– Protecció Civil

– Agents Forestals

– Creu Vermella

6. Participació d’experts:  

Una vegada realitzat el mapa es recomana compartir-lo amb algun expert/a coneixedor del territori o de la RRD i/o amb la comunitat per garantir que no existeixin errors greus.

Una vegada completats tots els punts, s’obté com a resultat un mapa del risc de desastres que ha de ser validat per la comunitat.

Es recomana que el mapa sigui de mida gran  i es pengi en algun lloc visible perquè pot convertir-se en una eina per continuar treballant en la RRD en aquesta comunitat (vegeu per exemple el manual de Pla International 2010).

Quins avantatges s’obtenen de realitzar un mapa de risc amb nens/es?

La realització del mapa de risc d’un territori amb nens/es i joves, a més del resultat tangible del mapa físic del risc, els permet adquirir uns aprenentatges  molt valuosos durant el propi procés d’elaboració perquè són dinàmiques child-led, en les quals els nens, nenes i joves prenen consciència dels coneixements que ja tenen, aprenen a discutir i a prendre decisions col·lectives, a representar visualment determinades idees i a preguntar a altres persones per obtenir informació rellevant.

En definitiva, s’estan apoderant com a membres actius de la seva comunitat, participant activament en els temes que els concerneixen directament i fent sentir la seva veu.