Aprofitant que avui se celebra el  Dia International per a la Reducció del Risc de Desastres, dedicat aquest any a reduir la mortalitat en situacions de desastre, inaugurem aquest blog compartint la revisió (scoping) de polítiques, pràctiques i projectes sobre gestió de desastres que inclouen a nens/es i joves que hem realitzat en els últims mesos des del projecte CUIDAR.

El procés de la revisió.

Liderada per l’equip de la Universitat Oberta de Catalunya   (UOC), aquesta revisió s’ha dut a terme en dues fases:

  1. Cerca d’informació: En primer lloc, tots els socis de CUIDAR han col·laborat en la cerca d’informació rellevant sobre aquesta temàtica respecte a cadascun dels països participants: Grècia, Espanya, Itàlia, Regne Unit i Portugal. Com a resultat, s’han analitzat polítiques i informes sobre participació infantil en la de gestió de desastres en cadascun dels territoris, acompanyant-se d’entrevistes a agents clau en la temàtica.
  2. Revisió d’informes i de literatura especialitzada: En segon lloc, aquesta informació s’ha posat en relació amb una avaluació de l’estat de la recerca sobre aquesta temàtica, a través d’una revisió dels informes de recerques (prèvies o en curs i tant a nivell estatal, europeu com internacional) i de la literatura especialitzada publicada fins avui. Aquesta anàlisi s’ha orientat tant a la detecció de les principals idees abordades i evidències recollides, com de les llacunes existents en aquesta àrea de recerca.

L’scoping, a diferència d’un altre tipus de revisió sistemàtica d’un tema o de la literatura, està especialment recomanat per mapejar les evidències i la literatura en àrees de recerca que, com la nostra, són àmplies, complexes i diverses i no han estat avaluades de manera sistemàtica amb anterioritat. Així, gràcies a aquest scoping hem pogut descobrir que la participació de nens, nenes i joves en la gestió de desastres és un camp encara jove i emergent, especialment a Europa.

 

Principals resultats de la revisió.

A nivell internacional, la preocupació sobre com situar a nens, nenes i joves al centre de la gestió de desastres comença a créixer especialment a partir de l’any 2008 per la confluència de diversos factors, entre els quals destacarien:

  • l’acord de nous marcs internacionals de gestió de desastres com el de Hyogo (2005) o Sendai (2015) que apunten en aquesta adreça.
  • l’impacte sobre la població de grans desastres recents en els Estats Units, Nova Zelanda i Austràlia.
  • les experiències de participació amb nenes i nens que algunes ONG com Save the Children o Plan International han estat duent a terme en diversos països en desenvolupament tradicionalment afectats per grans desastres (especialment a Àsia i Centreamèrica).

En el cas d’Europa , si bé el desenvolupament d’aquest enfocament és encara incipient i poc consistent en comparació amb d’altres regions del món, mitjançant l’scoping hem detectat que també hi ha alguns exemples encaminats en aquesta direcció (especialment en el Regne Unit i Itàlia).

Per exemple, hem trobat:

  • un augment de  projectes de recerca sobre la gestió de desastres que són plantejats des d’enfocaments més participatius i creatius, amb una implicació més directa de la ciutadania.
  • hi ha un major interès per analitzar les diferents fases de la gestió de desastres (prevenció, preparació, reacció i recuperació) tenint en compte  a franges d’edat com la primera infància o l’adolescència, que tradicionalment havien estat ignorades en aquestes qüestions.

En conclusió, encara que l’experiència europea és encara menor en aquesta temàtica, gràcies al coneixement que es vagi generant per aquest tipus de projectes i la influència de nous marcs internacionals, juntament amb  l’acompanyament de persones tècniques i expertes que vulguin incorporar a la infància i la joventut en la gestió de desastres, es podrà contribuir al fet que Europa pugui posicionar-se com una altra regió més dintre de les regions capdavanteres en aquesta temàtica.