Diàlegs

Lorem Ipsum is simply dummy text of the printing and typesetting industry. Lorem Ipsum has been the industrys standard dummy text ever since the 1500s.

Els diàlegs s’han desenvolupat a quatre localitzacions diferents: Barcelona, Gandesa, Sant Celoni i Lorca. Cadascuna d’aquestes localitzacions es va seleccionar per la seva proximitat a determinats riscos, segons un estudi exploratori realitzat a l’inici del projecte. En cada cas, la concreció del centre educatiu i/o entitats juvenils així com del grup específic de nens, nenes i joves es van realitzar d’acord amb els professionals (de la gestió de desastres i/o del món educatiu o de lleure) de cada territori. Als tres grups de Catalunya, aquests diàlegs s’han desenvolupat en forma de tallers setmanals d’entre una i mitja i dues hores al centre educatiu i en horari lectiu. En el cas de Lorca es van realitzar de forma intensiva en dos caps de setmana (divendres tarda i dissabte al matí) al mes de febrer i al Centro de formación y recursos juveniles de la ciutat, ja que es va accedir als joves participants a través de diferents entitats juvenils del territori coordinades pel Consejo de la Joventud de Lorca.

En total han participat uns 90 infants d’entre 9 i 18 anys distribuïts de la següent manera:

Així, han participat nens i joves d’un ampli ventall d’edats, que viuen en entorns geogràfics i socioeconòmics força diferents entre sí i que a la vegada, són molt heterogenis en si mateixos (amb participants de diferents orígens culturals i/o religiosos, amb diversitat funcional, etc.). Tots aquests infants i joves han participat sempre de manera voluntària als tallers i amb el consentiment previ de les seves famílies o tutors legals.

Els diàlegs s’han basat en un enfocament participatiu mirant de situar als nens i joves al centre de tot el procés. És a dir, tot i que CUIDAR va néixer com a una iniciativa adulta, hem vetllat perquè els nens i joves poguessin fer-se seu el projecte: adaptant-nos a les necessitats, ritmes i demandes que anaven sorgint en cada territori, i deixant que els nens i joves poguessin prendre el màxim de decisions possibles, dins del marc i calendari establerts pel projecte. Així, nosaltres partíem del següent esquema bàsic, el qual posteriorment hem anat adaptant a cada context, en funció de les edats dels nens i joves participants, així com de l’evolució del grup i de les decisions que anaven prenent:

A tots els tallers sempre hi ha hagut com a mínim 2 facilitadores de l’equip CUIDAR i un referent adult dels centres participants (mestres, professors i/o la directora als centres educatius) i en el cas de Lorca, un dinamitzador del Centro de formación y recursos juveniles. Els tallers han combinat treballs en petit i gran grup, incorporant diferents activitats i materials (jocs, dibuix, escriptura,…), amb moments de debat i presa de decisions col·lectives. A més a més, hi havia quatre rols rotatoris per als infants i joves orientats a acompanyar la facilitació del grup: reporters (fent fotografies de la sessió), relators (prenent notes de les decisions acordades), facilitadors (ajudant en els torns de paraula) i de suport al material (ajudant en el repartiment i recollida dels materials).

Totes aquestes sessions de treball han estat enregistrades en vídeo per a ús intern de l’equip CUIDAR (per fer-ne un seguiment i poder fer anàlisis posteriors) i puntualment també hi ha rodat un documentalista, encarregat d’elaborar el vídeo que serà un dels productes finals del projecte. A alguns dels tallers també hi ha assistit algun membre més de l’equip CUIDAR i/o alguns convidats que hi participaven com a “experts locals”, aquests últims, amb l’objectiu d’acompanyar als infants i joves en la consolidació dels conceptes treballats i en el coneixement del territori on viuen.

Tot i que l’objectiu del projecte no és l’educació en emergències i desastres, hem pogut explorar les percepcions i imaginaris de nens i joves sobre els desastres, conèixer alguns conceptes fonamentals d’aquest camp, i aproximar-nos a la rellevància i composició de la protecció civil en cadascun dels contextos treballats. També hem descobert que, en general, desconeixen els seus drets com a infants i joves, en especial els articles que fan referència al dret a la participació i a ser escoltats.

I és això últim allò que els infants i joves han valorat més positivament: el fet de què se’ls escolti i es tingui en compte la seva veu; per això, ara tenen ganes de fer arribar les seves idees i demandes als experts i als polítics i comprovar si realment en aquests espais també se’ls escolta.

D’altra banda, per la pròpia naturalesa participativa del projecte, a cada territori s’han acabat explorant riscos i desastres diferents i han arribat a demandes i propostes també diverses, tot i tenir alguns punts en comú. Presentem a continuació una síntesi de com s’han concretat els diàlegs a cada territori, per ordre de l’edat dels participants: dels més petits als més grans.

Barcelona

Després d’haver treballat la cronologia de riscos al seu barri de Barcelona, amb el suport d’un veí, els nens i nenes d’aquest grup van prioritzar el risc d’incendis forestals, perquè tot el barri està a tocar de la serralada de Collserola i més d’un estiu hi han vist algun foc. Aquesta proximitat a les zones forestals es va fer molt evident quan van elaborar el seu mapa de risc d’incendi al barri, on a més a més se’ls feia difícil distingir de manera nítida entre el concepte d’incendi forestal i urbà. En el moment de pensar propostes de millora, van adonar-se que a l’escola ja fan habitualment algunes tasques de prevenció (batudes per recollir brossa) i que també treballen a través de simulacres què s’ha de fer en cas d’incendi (tancar persianes i la mestra avisarà als bombers). Per això van pensar que la seva contribució podria ser la de muntar una festa al barri per ajudar conscienciar a tothom sobre la importància de tenir cura del bosc i ajudar a recuperar-lo en cas que algun dia hi hagués un incendi. Després de considerar diverses opcions comunicatives per fer difusió al veïnat de la seva idea (una furgoneta amb altaveus circulant pel barri, cartells al carrer en diferents idiomes, missatges a les bústies, un porta a porta per a aquelles persones que no surten de casa,…) van veure que sols no podrien muntar aquesta festa i que necessitaven aliats que els ajudessin. Per això van prioritzar unes eines comunicatives orientades a convèncer als responsables polítics i els experts de què els ajudin a muntar la seva festa: un clip de vídeo i un cartell.

Gandesa

Quan els nens i nenes de Gandesa van preguntar a les seves famílies sobre els desastres que hi havia hagut al territori, per fer-ne una cronologia de riscos col·lectiva, en van descobrir molts, però n’hi va haver dos que els va cridar molt l’atenció: la guerra civil i els incendis forestals. Després d’un debat molt ric, van acordar que tindrien més coses a dir sobre els incendis forestals i que a més a més, és un dels riscos que té més probabilitats que es torni a repetir al territori, ja que Gandesa està envoltada de zones forestals i de conreu. Tal i com van poder comprovar els dos experts convidats a la sessió d’elaboració del mapa participatiu (un historiador de les Terres de l’Ebre i un treballador dels serveis d’emergències mèdiques), coneixen prou bé el seu territori i bona part dels recursos que es podrien mobilitzar en cas d’incendi i de les persones tant professionals com no professionals (pagesos i caçadors que coneixen el territori, veïns voluntaris,…) que hi podrien ajudar. A més a més, van identificar como a elements vulnerables no només alguns grups de persones (gent gran, nadons, persones amb cadira de rodes, persones amb problemes de salut mental, …), sinó també els animals tancats a granges (cavalls i conills) i el patrimoni del poble (museu, arxiu,…). En el moment de pensar la seva proposta de millora com a infants, es van adonar que no tenien clar què haurien de fer si algun dia es produeix un incendi i en aquell moment no estan amb cap adult: una situació que els generava angoixa. Així, conscients dels seu dret com a infants a tenir informació, a ser escoltats i a participar en els temes que els afecten, van decidir que volien fer arribar les seves demandes a l’alcalde. Per comunicar el seu missatge, van optar per redactar un manifest, elaborar un mural i gravar un petit àudio amb el seu missatge.

Sant Celoni

A l’inici dels tallers, els noies i noies Sant Celoni no semblaven molt conscients dels riscos presents al seu territori. Però en començar a parlar d’alguns accidents que hi havia hagut vinculats a la indústria química (amb el suport d’un policia local coneixedor de la història del municipi), van veure que aquest era el risc sobre el que podien treballar al projecte. Fent-ne el mapa participatiu de risc, amb la supervisió del tècnic local en protecció civil, es van adonar que ja coneixen la majoria de les indústries presents al territori. Tot i així, no semblava que ho acabessin de relacionar amb les proves de sirenes i simulacres que habitualment fan al seu institut. Per establir millor aquesta connexió, vam treballar amb alguns vídeos sobre una fuita que hi va haver a Igualada (on es visualitzava el núvol tòxic, tots els actors que hi havien intervingut i els comentaris de ciutadans que ho havien viscut). A més a més, vam organitzar una visita a una de les empreses químiques del territori per conèixer també des de dins quins són els mecanismes de prevenció i seguretat que existeixen per part de la indústria. En el moment de pensar la seva proposta de millora, es van adonar que allò que realment seguien sense saber era com gestionar les seves emocions (por, angoixa, incertesa…) en cas que es produís un accident i estiguessin sols, especialment si es trobaven al carrer. Davant d’aquesta inquietud, van decidir que volien fer arribar aquesta demanda d’informació i formació sobre la gestió emocional en cas d’accident químic a l’Ajuntament i als experts encarregats d’aquest tema. Per transmetre el seu missatge, van optar per elaborar un clip de vídeo, un pòster i un petit article perquè es publiqués a la premsa.

Lorca

Els joves de Lorca coneixien molt bé els riscos del territori i la cronologia de desastres dels darrers 10 anys. Tot i que no es coneixien prèviament, atès que provenien de diferents associacions juvenils, aquesta història compartida els va ajudar a posar-se d’acord ràpidament i centrar-se en aprendre i reflexionar sobre el terratrèmol que van viure el 2011. Recordant les seves vivències es van adonar que després d’aquell terratrèmol no van rebre tot el suport que els hagués agradat i que en una situació d’emergència com aquesta era molt important tenir fonts i canals de comunicació únics i fiables per saber realment què estava passant i què calia fer a cada moment. També van mencionar la importància de treballar la dimensió emocional que envolta els desastres, tant en el durant (controlar la por i sentir-se segurs) com en el després del desastre (trobar espais per parlar i compartir les angoixes, incerteses i tristeses que deixa un terratrèmol). Aquest treball emocional consideraven que era important individualment però també col·lectivament, atès que els podia capacitar per ajudar a altres persones. Per transmetre el seu missatge van decidir elaborar un escrit per convocar a l’alcalde a una reunió i un vídeo on transmetien les seves propostes en diferents idiomes.