“… reconèixer-los capaços de donar-nos opinions,

idees i propostes útils per a nosaltres, les persones

adultes; capaços d’ajudar-nos a resoldre els nostres

problemes. Si això arriba a produir-se, la relació

amb ells serà correcta, entre ciutadans adults

i ciutadans petits, però ciutadans ara. “

Tonucci

Entrevista Pau Posse | La importància d’escoltar i fer participar els nens i joves.

Com va néixer el Consell d’Infants i Joves del Parc de les Ciències de Granada ?, ¿Amb quina intenció?

El Parc de les Ciències es va inaugurar el 1995. El seu desenvolupament ha anat evolucionant de mica en mica i s’ha constituït el que ara és per fases.

El 2004 es va efectuar creació del Consell infantil i el 2005 el consell juvenil. L’última fase (quarta) es va produir el 2010 després d’una grata experiència amb la participació de nens i joves.

Va ser llavors, després de l’experiència dels anys anteriors, quan vam començar a valorar que els nois i les noies ens donessin un cop de mà.

Vam decidir preguntar als nens / es què volien, ja que són part del públic, perquè ens donessin idees, en definitiva, per escoltar-los. El dinamitzem des del museu, ens vam posar en contacte amb F. Tonucci, gran referent de l’àmbit i gran defensor de la veu dels nens.

Vam organitzar un seminari a càrrec de l’expert italià, i alhora ens vam posar en contacte amb els col·legis propers. Sobretot, ens interessava la participació i per això centrem l’atenció en els centres educatius prop del museu.

Amb el títol “El parc que volem, som-hi” vam començar el desenvolupament del Consell Infantil.

El 2014 es constitueix el consell infantil de manera consolidada tal com l’entenem ara.

“Volíem escoltar els nens i el que volien pel projecte”.

Paz Posse – Asesora Pedagógica – Partipante del desarrollo del Consejo Infantil del Parque de las Ciencias de Granada desde su inicio

Volem saber el que pensen, les seves idees, les seves aportacions des del respecte i l’escolta. Els considerem persones amb coses a dir en els àmbits i escenaris on viuen i creixen. Tenen més sentit comú del que creiem. El seu punt de vista ens fa als adults tenir una visió més àmplia de la realitat i adonar-nos aspectes d’ella que només ells veuen i sobretot senten. En aquest escenari se senten part integrant de la societat, se’ls escolta i es debat amb ells.

En el procés de consolidació del consell no només va ser gràcies a la infraestructura i voluntat del museu, sinó també gràcies per part de la implicació de les famílies i les escoles.

Per què creieu que és significatiu donar veu i espai a nens i joves?

Perquè tenen moltes coses a dir si els volem escoltar. Els adults tenim espais i temps per debatre en relació a les nostres vides i, ells no tenen cap fòrum, les seves necessitats no tenen on dir-les. Els terrenys on es desenvolupen estan dominats pels grans. Entenem que és significatiu per aquesta raó donar-los temps i aquest espai on exposen les seves idees i es troben amb altres que no pensen el mateix. Allà aprenen a debatre, parlar, escoltar, compartir, consensuar … aprenen una manera de comunicar que els adults tenim i, al seu torn, són integrades les seves opinions i valors en l’entorn social. El que ells senten i pensen és important i ho veuen representat en l’entorn.

Quines són les bases de fons que defineixen el Consell de nens i joves?

Són moltes les bases que articulen el consell de Nens i joves del Parc de les ciències de Granada, per això els resumim en 5:

– Drets: Considerar a la infància com a ciutadans de dret. Viuen en la nostra societat i es mereixen aquesta consideració. Això no és un joc, i com a adults hem d’acceptar que la seva veu també compta.

– Participació activa dels nens i joves: promoure el treball cooperatiu, on aprenguin que en qualsevol escenari que ells viuen poden participar, aportar i aprendre amb altres. Fomentar persones democràtiques. Fomentar la participació activa en àmbits que els competeixen. No només reconèixer que tenen coses a dir, que ells sàpiguen que la seva veu també compta.

– Participació activa directa del museu: Comptar amb la implicació de la institució, sobre tot l’equip que acull aquesta estructura, no és una cosa d’un interès individual.

– Les autoritats implicades amb respostes a les escoltes: les autoritats responsables han de tenir un compromís amb el consell i treballar amb ells. Això implica conseqüències positives: ha de transcendir la seva veu. La seva veu no és ignorada. Hi ha moltes vegades que plantegen continguts que són impossibles al museu i, s’explicita des del expert relacionat amb el tema perquè és inviable el que proposen i busquem alternatives. El que volem és que sàpiguen que els hem escoltat i valorat les seves propostes.

– Difondre aquest model en altres àmbits: Tenim la voluntat que això transcendeixi també en altres espais on els nens / es i joves participen, per exemple, amb la creació de consell d’infants a les escoles. És favorable extrapolar el model cap a altres sectors.

Com s’articula i dinamitza la veu dels nens / es i joves per aconseguir amb èxit donar-los espai i veu?

Normalment hi ha consells de ciutat en els ajuntaments, però en aquest moment en un museu no, en un museu no existia. Com que no teníem referents directes, vam haver estructurar des de l’inici les nostres bases. Principalment els participants són 30 nens / es dels últims cursos de cinquè i sisè de col·legis propers al museu. Per un tema pràctic de proximitat i transport apostem per la proximitat. S’estructura amb reunions trimestrals, i també es compta amb la seva participació si hi ha un esdeveniment extraordinari.

El procediment l’inicia el departament d’Educació del Parc de les Ciències que planteja els temes de debat. Es trasllada aquests temes al professorat dels col·legis (via email) perquè l’hi transmetin als participants del Consell infantil. Allà a les aules es debaten les seves propostes i els representants del Consell d’Infants i Joves recullen les conclusions, que seran les propostes que es plantejaran el dia de la reunió trimestral amb els experts implicats perquè es generi un debat entre els representants i també per donar lloc a la resposta a les seves peticions. Un cop conclosa la sessió, es trasllada l’acta als col·legis.

Sobre l’estructura dels temes escollits per a les reunions en realitat és una simbiosi: ells proposen, escoltem i nosaltres proposem en base també de les propostes que ells han fet.

Aquest procediment implica que se senten part del museu, perquè se’ls crida perquè participin i troben resposta, és fonamental que vegin que hi ha una repercussió. Escoltar vol dir que hi hagi conseqüències. És una feina que tenen compensacions positives.

També amb la targeta amiga, activitats extraordinàries, fan que visquin al museu, en el qual se senten part activa d’aquesta institució. Ells s’adonen que “sóc important per al museu perquè es em té en compte”.

“Escoltar vol dir tenir la contribució de l’altre” F. Tonucci

Quins considereu que han estat les pràctiques d’èxit? Quin tipus de pràctiques heu modificat o millorat al llarg del temps?

– Va ser una bona iniciativa obrir la participació als centres educatius. Ha funcionat molt bé la col·laboració. Ha estat excel·lent la complicitat professorat, alumnes i escoles.

– Un altre dels èxits que ens ha sorprès és la participació de les famílies. No només per la facilitat de les autoritzacions, sinó per la seva implicació posterior.

– La participació activa dels nens i convidar els membres del consell infantil. Fomentar la implicació per generar la complicitat necessària perquè se sentin inclosos.

Propostes a millorar:

– La dinàmica interna del Consell, en el sentit més purista del terme. El que cal propiciar és un espai de llibertat més extensa. Estem reestructurant, com les actes, que siguin més autònoms, que prescindeixin més dels adults.

– En realitat els que ens hem de autocriticar més som els adults en lloc dels nens, i reformular quina és la nostra actitud cap a la infància.

– Fomentar trobades amb altres consells, com el Museu Blau, Museu València … que es troben en aquest context amb altres realitats que ens sembla molt interessant per a enriquir-nos mútuament i créixer. És una proposta.

A nivell de resultats, com ha afavorit socialment la creació del Consell i la seva participació? Com ho avalueu?

Des que comencen i que acaben passen aproximadament dos anys. Després del procés, alguns nens i joves afirmen que ara també tenen veu a casa i trien coses. Això a nivell de resultats és fantàstic. Vol dir que no només en la vida del museu seva veu és escoltada i formen part de l’estructura com a agents que col·laboren en el museu. Sinó que aquesta fórmula es trasllada també en la seva quotidianitat més íntima, com és la família. A nivell de resultats vol dir que han après a defensar la seva veu, a debatre, a consensuar una opinió i estar inclosos en les esferes socials on moltes vegades la seva veu és muda.

I no només a ells els repercuteix els resultats. També en els adults. Escoltar-i donar-los veu implica un canvi. Si creus en la infància repercuteix en la concepció d’infància i et fa autocriticar-te i modificar moltes coses en l’adult. Saber-los escoltar et modifica per tenir-los en compte.

Ens podries compartir quines eines utilitzeu per donar veu als nens i joves? Dinàmiques, recursos, normatives integrades …

Eines fonamentals i imprescindibles:

1. Actitud: saber i creure que poden aportar, escolta activa davant la infància.
2. Compromís: de la institució de donar resposta i escolta.
3. Coordinació: fixa de la pròpia estructura, que coordini i dinamitzi el consell.
4. Reunions: que incloguin al professorat i famílies, perquè s’impliquin també.
5. Comunicació: amb els consellers, que aquest descuit té repercussions negatives.
6. Dinàmica de debat i conclusions: que estigui estructurada, amb ordre de paraules, el que és formalment una reunió com els adults formulem. Provocar un debat i que hi hagi unes conclusions, que serien les respostes posteriors.

Fer-los protagonistes de la seva vida amb els seus drets i obligacions. Val a dir que els drets dels infants s’estan incumbint a nivell mundial com diu Tonucci. D’alguna manera és cert que és il·legal aquesta pràctica mundialment. Si nosaltres facilitem seus drets perquè sàpiguen el que són, els donem l’oportunitat també que els reivindiquin.

Un consell per a aquells experts que treballen amb nens i joves i busquen incrementar la seva participació, però es veuen desproveïts de resultats satisfactoris.

Això és una carrera de fons, els resultats no són d’avui per demà:

Cal donar-los el protagonisme perquè se sentin escoltats. Amb aquesta experiència ells mateixos podran traslladar els seus aprenentatges a altres àmbits per reivindicar que els escoltin. No és fàcil, no és trobar resultats demà.

Consell primordial: si us plau escolteu als nens sense cap filtre, sense cap predisposició d’escoltar el que volem escoltar com a adults. Que propiciem la seva participació, i els donem resposta, ells tenen el major èxit i és que trobin la resposta. Això no vol dir que sigui tot ‘sí’. És clar que no. Ells provoquen, temptegen, repeteixen discursos de majors … hem de escoltar-los amb actitud de respecte.

Molt entusiasme: Si nosaltres no ens posem d’acord, no li podem demanar als nens el que els adults no sabem fer. Facilitar espais per consensuar. L’adult no creu en la infància, també lluita amb actituds instaurades en la societat que hem de lluitar contra elles. I aquesta actitud ha de ser traslladada en qualsevol àmbit.