En algunes ocasions, els professionals i voluntaris que treballen la gestió de desastres amb els quals hem parlat ens han comentat que no estan molt familiaritzats amb el Marc de Sendai per a la Reducció del Risc de Desastres 2015-2030, que es va adoptar en la tercera Conferència Mundial de les Nacions Unides celebrada en Sendai (Japó) el 18 de març de 2015, on Espanya va participar i va subscriure l’acord.

D’on prové el Marc de Sendai?

El Marc de Sendai és l’instrument successor del Marc d’Acció d’Hyogo per 2005-2015: Augment de la resiliència de les nacions i les comunitats davant els desastres, que es va concebre per donar un major impuls a la tasca mundial en relació amb el Marc Internacional d’Acció del Decenni Internacional per a la Reducció dels Desastres Naturals de 1989 i l’Estratègia de Yokohama per a un Món Més Segur: Directrius per a la prevenció dels desastres naturals, la preparació per a casos de desastre i la mitigació dels seus efectes, adoptada en 1994, així com el seu Pla d’Acció, i l’Estratègia Internacional per a la Reducció dels Desastres de 1999.

El Marc de Sendai es basa en elements que garanteixen la continuïtat del treball fet pels Estats i altres parts interessades en relació amb el Marc d’Acció d’Hyogo, i presenta una sèrie d’innovacions que es van sol·licitar durant les consultes i les negociacions.

Quines innovacions presenta?

Les innovacions més importants del Marc de Sendai són:

1. Cobra major importància la gestió del risc de desastres en lloc de centrar-se en la gestió de desastres.
2. Es busca com a resultat esperat la reducció del risc de desastres i un objectiu marcat per evitar que es produeixin nous riscos.
3. La definició de set objectius mundials en relació als desastres: reduir la mortalitat, reduir les persones afectades, reduir els danys i augmentar la resiliència, augmentar els països que compten amb estratègies, augmentar el suport internacional, augmentar la disponibilitat i l’accés a persones a sistemes d’alerta i informació.
4. Reforçar i augmentar la  resiliència en relació a la reducció del risc existent.
5. El desenvolupament de principis rectors, que inclouen la responsabilitat primordial dels Estats de prevenir i reduir el risc de desastres, i compta amb la participació de tota la societat i totes les institucions de l’Estat. (Insistirem posteriorment en aquest aspecte).
6. S’amplia l’escenari de la reducció del risc de desastres que contempla tant les amenaces naturals com també les d’origen humà. Inclou els riscos ambientals, tecnològics i biològics connexos.
7. Es fomenta la resiliència sanitària i de les seves infraestructures, del patrimoni cultural i dels llocs de treball.
8. Comprendre millor el risc de desastres en totes les seves dimensions: exposició, la vulnerabilitat i característiques de les amenaces.
9. La mobilització d’inversions que tinguin en compte els riscos a fi d’impedir l’aparició de nous.
10. L’enfortiment de la cooperació internacional i les aliances de treball mundials.

El paper dels nens i joves en la reducció de riscos de desastres 2015-2030.

La base fonamental del Projecte CUIDAR s’articula sota els principis del Marc de Sendai, com es destaca en una de les seves bases:

• promou preparar a la societat civil amb coneixements i orientació en la reducció de desastres i gestió de riscos.
• aspira a generar comunitats més resilients i reforçar les sinergies entre els grups implicats.

En aquesta sensibilització de la societat civil inclou als nens i joves i els considera agents de canvi.

“Ha d’haver-hi un enfocament preventiu del risc de desastres més ampli i més centrat en les persones. Les pràctiques de reducció del risc de desastres han de contemplar amenaces múltiples i ser multisectorials, inclusives i accessibles perquè siguin eficients i eficaces. Si bé cal reconèixer la funció de lideratge, regulació i coordinació que exerceixen els governs, aquests han d’interactuar amb els actors pertinents, entre ells les dones, els nens i els joves, les persones amb discapacitat, els pobres, els migrants, els pobles indígenes, els voluntaris, la comunitat de professionals i les persones d’edat, en el disseny i l’aplicació de polítiques, plans i normes. Els sectors públic i privat i les organitzacions de la societat civil, així com la comunitat acadèmica i les institucions científiques i de recerca, hi han de col·laborar més estretament i crear oportunitats de col·laboració, i les empreses han d’integrar el risc de desastres en les seves pràctiques de gestió.” [1]

“Els nens i els joves són agents de canvi i se’ls ha de facilitar l’espai i les modalitats per contribuir a la reducció del risc de desastres, en conformitat a la legislació, la pràctica nacional i els plans d’estudis” [2]

Aquestes tres línies marquen una transformació substancial. En el Marc de Sendai els nens i joves deixen de significar únicament un col·lectiu vulnerable a protegir i es converteixen en agents participatius la implicació dels quals és valuosa i important per a la societat. Són actors de canvi, de futur, i el seu paper es converteix en necessari. Perquè això sigui possible, és important organitzar espais que promoguin l’educació, informació i participació en la reducció de riscos de desastres.

Pel Projecte Cuidar és fonamental que les societats integrin aquest canvi de perspectiva i participació. Per aquest motiu difonem els principis bàsics del Marc de Sendai i emfasitzem aquesta clàusula.

Implementar aquests principis d’acció i transformació per implicar a tota la societat (inclosos nens/es i joves) enfront de la reducció de risc de desastres és una aposta que ens apropa a tots/as als objectius marcats a escala mundial: augmentar la resiliència i crear comunitats més preparades per a la reducció de riscos de desastres.

Esperem que totes les metes proposades les hàgim aconseguit en 2030.

Fonts: 

[1] Pàg. 10 – Marc de Sendai per a la Reducció de RISC de desastres.

[2] Pàg. 23 – Marc de Sendai per a la Reducció de RISC de desastres.