Què necessitem saber els adults si volem fer processos de participació amb nens, nenes i joves?; coneixem els seus drets com a infants?; els tenim en compte?; com podem fer participar als infants i joves?

En aquest article volem emfasitzar la importància del paper protagonista de la infància en els processos de participació amb l’objectiu de canviar l’estigmatització de certs col·lectius que han estat relegats al llarg de la història a una participació passiva, especialment els infants i els joves i alhora oferir una caixa d’eines que permet dur a terme processos participatius infantils i juvenils de qualitat.

La participació dels infants i joves en els temes que els afecten i que les seves opinions siguin tingudes en compte es fonamenta en el drets dels infants a ser escoltats, a ser una peça clau i que tothom actuï pensant en el seu interès, tal com recull la Convenció sobre els drets dels infants de les Nacions Unides en el seu article 12:

  1. Els Estats membres han d’assegurar a l’infant amb capacitat de formar un judici propi el dret a manifestar la seva opinió en tots el afers que l’afectin. Les opinions de l’infant han de ser tingudes en compte segons la seva edat i maduresa.
  2. Amb aquesta finalitat, l’infant han de tenir especialment l’oportunitat de ser escoltat en qualsevol procediment judicial o administratiu que l’afecti, bé directament, bé per mitjà d’un representant o d’una institució adequada, d’acord amb les normes de procediment de la legislació.

Per tant, cal que tant els infants i joves com les persones adultes coneguem aquests drets i els posem en pràctica perquè malgrat que la Convenció data de 1989 el coneixement dels drets dels infants encara no és suficientment ampli en la nostra societat.

El protagonisme dels infants i joves en els temes que els afecten els situa com a subjectes actius de drets, potencia la seva autonomia i els permet col·laborar de forma activa en la realitat social de la que formen part. Els nens, nenes i joves esdevenen actors socials, afavorint la seva visibilitat social, promovent la seva capacitat creativa i propositiva i la seva capacitat d’influència i de promoció de canvis en la seva realitat social (Gaytán, 1998).

Però, per fer participar els nens, nenes i joves i que aquesta participació sigui exitosa cal tenir en compte una sèrie de factors.

Quin ha de ser el paper de les persones adultes?

Es recomana que el rol que les persones adultes en el processos de participació infantil i juvenil sigui el de facilitar i acompanyar els nens, nenes i joves durant tot el procés per potenciar la seva autogestió. I per això és necessari que siguin coneixedors tant del món de la infància i l’adolescència com del món participatiu.

La funció dels adults hauria de ser més la de mediar i facilitar processos que la de transmetre coneixements i normes i la d’experts. Els adults han de perdre la por al canvi, a ser criticats, han de situar-se com a persones en aprenentatge continu al llarg de la vida i canviar les relacions basades en les desigualtats i en les diferències de poder. Els adults i els infants han d’aprendre la cultura participativa tot participant (Alfageme, Cantos, Martínez, 2003).

És important que els adults que volen fer processos de participació amb infants i joves coneguin el llenguatge propi dels nens, nenes i joves i que els situïn en el centre del procés. Tot i que molts dels processos participatius amb infants i joves neixen com a iniciatives adultes, s’ha de vetllar perquè els infants i joves puguin aportar el màxim al procés: adaptant-lo a les seves necessitats, ritmes i demandes que puguin aflorar i permetre que els nens, nenes i joves puguin prendre el màxim de decisions possibles dins del marc i els temps establerts pel procés.

Com hauria de ser la metodologia del procés?

Per poder dur a terme aquests processos es recomana fer ús d’una metodologia que reculli la Convenció dels Drets dels Infants i la creació d’un espai on els infants puguin formar-se un judici propi, expressar-se lliurament i ser escoltats. Aquesta metodologia hauria de prendre l’entorn proper com a camp de treball, potenciar els diferents ritmes de creixement i aprenentatge dels infants i afavorir el caràcter obert i evolutiu del procés.

Un procés participatiu amb infants i joves no varia molt d’un procés de participació amb adults però és important tenir present la incorporació  del vessant lúdic perquè els nens, nenes i joves aprenen majoritàriament a través del joc, així com l’adaptació del llenguatge segons els grups d’edat i l’adaptació i formació específica dels aspectes tècnics que es vulguin treballar.

Quines són les fases del procés?

El procés es podria agrupar en quatre grans fases:

  • Fase d’organització: on l’equip tècnic dinamitzador definiria la durada del procés, el mapa d’actors implicats i el calendari de les accions. Es realitzaria la presentació del procés on caldria destacar que no només es tracta d’una acció d’informació sinó també de comunicació. Les decisions preses haurien de ser consensuades per l’equip motor del procés i per la resta de les persones que participessin en el procés, tan adults com infants.
  • Fase d’anàlisi i diagnosi: on els infants coneixerien la situació actual del tema objecte del procés participatiu, sense cap condicionant adult sinó que es farien aflorar les seves percepcions, sobretot vivencials i emocionals.
  • Fase de proposta: on els nens, nenes i joves desenvoluparien les seves propostes de millora, reforçant les qualitats existents i projectant canvis realistes de millorar.
  • Fase de devolució: si pot ser festiva, millor. On s’informaria a tots els participants dels acords consensuats, del termini d’execució d’aquests acords, dels compromisos adquirits per l’administració i del seguiment que se’n farà per garantir el seu compliment.

De forma transversal i durant tot el procés considerem important que es pugui realitzar una avaluació continua tant del procés com interna de l’equip dinamitzador que permeti reconduir, si s’escau, el desenvolupament del mateix. També caldria preveure la possibilitat de continuar fent seguiment i avaluant la implementació del procés així com comptar amb una partida pressupostària per poder-la dur a terme.

Destaquem que tot procés de participació hauria de basar-se en el treball comunitari, el treball en xarxa, afavorint processos dinàmics, promovent processos de desenvolupament que impliquin a tots els protagonistes (societat, administració, tècnics) que permetin construir una societat cohesionada. El procés hauria de basar en la transparència, en la inclusió i a arribar a acords per consens. Caldria fer partícips a totes les persones, en especial als infants en totes les fases del procés, reforçant la seva coresponsabilitat en el procés i realitzant una comunicació continuada durant la durada del mateix. Valorem positivament l’ús d’eines innovadores en la intervenció social que permetin donar resposta a les necessitats sorgides per les transformacions de la societat.

Els tallers haurien de combinar el treball en grups petits i grans, incorporant diferents activitats i materials (jocs, dibuix, escriptura,…), amb moments de debat i presa de decisions col·lectives. Es recomana donar rols rotatius a tots els participants durant les sessions perquè els permeten acompanyar la facilitació del grup: moderació dels debats, relatoria de les sessions, logística, documentació gràfica, etc.

Recomanacions per fer processos de participació amb infants i joves

I finalment volem compartir algunes recomanacions, fruit de la nostra experiència duent a terme el projecte CUIDAR, que creiem que poden ajudar a millorar els processos de participació amb nens, nenes i joves.

Sobre la participació:

  • La participació hauria de ser voluntària i el grau de participació l’ha de poder definir cada infant i jove, podent ser variable al llarg del procés.
  • Reconèixer la importància de la seva participació.
  • Reconèixer que el col·lectiu d’infants i joves és un grup heterogeni, tenir present les variables de gènere, la discapacitat, la diversitat cultural, la classe social, etc.
  • Especificar on es faran arribar les seves demandes per evitar que quedi en una simple consulta.
  • Els temes que es tractin haurien de ser d’interès pels infants i joves.
  • Fer demandes concretes als infants i joves.
  • Enfortir el treball assembleari i participatiu de l’educació en el lleure.
  • Superar les institucions i fer participació en altres entitats i organitzacions més flexibles.
  • Comunicar al col·lectiu d’infants i joves l’existència dels seus drets a participar i a ser escoltat.
  • Utilitzar les estructures participatives existents.
  • Superar la participació i fomentar la coproducció de polítiques.

Sobre el procés:

  • Acordar la manera de relacionar-se entre tots els participants durant tot el procés. Fer, per exemple, una carta d’acords inicial i que es pugui consultar contínuament.
  • Codissenyar el procés des de l’inici i avaluar-lo durant tot el procés.
  • Garantir la transparència i la bona comunicació al llarg de tot el procés.
  • Organitzar trobades/diàlegs d’intercanvi entre professionals i infants i joves per intercanviar opinions i aprofundir en propostes.
  • Incorporar la flexibilitat en el procés per adaptar-se a les necessitats, requeriments i tempos dels infants i joves. Les expectatives del procés haurien de ser les seves i no les dels adults.
  • Retornar els resultats del procés que haurien de ser validats pels infants i joves.

Sobre el paper dels facilitadors adults:

  • Acompanyar i facilitar del procés.
  • Escoltar els infants i joves de forma activa i donar-los-hi veu.

Sobre les sessions

  • Adaptar la durada de les sessions a la capacitat de concentració dels nens i joves.
  • Incorporar sortides/excursions durant el procés.
  • Proposar activitats creatives i variades: dibuix, vídeos, cartells, articles, cartes, posters, cançons, etc.
  • Treballar en petit grup i en gran grup.
  • Prendre les decisions per consens i afavorir el debat assembleari.
  • Dur a terme les sessions en un espai diàfan que permeti fer diferents tipus d’activitats.

 

Referències:

Gaytán, A. (1998) Protagonismo infantil. Un proceso social de organización, participación y expresión de niñas, niños y adolescentes.

Alfageme. E, Cantos. R, Martínez. M. (2003) De la participación al protagonismo infantil. Propuestas para la acción.