En aquest article volem compartir les claus plantejades pel projecte “Children, Young People and Flooding – recovery and resilience”, que va realitzar entre els anys 2014 i 2016 l’equip de Lancaster, coordinador del Projecte CUIDAR.

Aquest projecte és una font constant d’aprenentatge i d’inspiració per a nosaltres i, considerem que també ho pot ser per a aquelles persones o equips que treballin amb nens/as i joves que viuen en zones de risc, concretament en zones de risc per inundacions.

El projecte neix de les observacions realitzades a Kingston-upon-Hull, en 2007, just després d’un episodi de greus inundacions, on es va constatar que, malgrat experimentar problemàtiques específiques, ningú no prestava massa atenció a nens/es i joves després del desastre. En aquest sentit, el projecte se centra a revertir aquesta situació, identificant les principals idees, coneixements i percepcions dels nens i joves afectats per les inundacions hivernals al Regne Unit dels anys 2013 i 2014.

Destaquem tres aspectes d’aquesta recerca:

1. Ens mostra de manera molt pràctica la importància d’escoltar directament als afectats, en aquest cas nens i joves. La seva experiència i coneixement pràctic els converteix en una espècie d’ “experts” molt valuosos per a professionals i responsables polítics encarregats de planificar i respondre davant el risc d’inundacions. Per exemple, ens mostren que:
   • Els desastres revelen, i sovint intensifiquen, vulnerabilitats preexistents.
   • Que el nivell de resiliència de nens i joves ve determinat per la mateixa capacitat de resiliència de pares i adults que els envolten.
   • Que els professionals no sempre identifiquen que nens i joves tenen vulnerabilitats i experiències específiques i diferenciades de les dels adults.
2. El treball posa de manifest també que la política de gestió d’inundacions del Regne Unit (prevenció, preparació, resposta, recuperació) està actualment massa fragmentada. L’excessiva especialització i divisió de responsabilitats entre departaments governamentals dificulta en excés el fet de poder respondre amb eficàcia a les preocupacions i problemàtiques dels nens i joves. Aquesta és una dada a més que es repeteix en molts països, inclòs Espanya, com hem posat de manifest en l’informe del WP2 d’aquest mateix projecte. Una major coordinació entre nivells i àmbits de govern és del tot necessària per donar resposta a problemes tan complexos i transversals com són els desastres.
3. El Projecte també subratlla la importància d’utilitzar mètodes participatius i creatius per identificar els aspectes claus de les experiències de nens i joves que han viscut desastres. En aquest sentit, l’ús d’activitats 3D, d’escultura i modelatge, de jocs amb sorra, van resultar molt importants per involucrar més i millor a nens i joves, individualment com col·lectivament. També per identificar les principals pèrdues (objectes, relacions), experiències i disrupcions que el desastre va provocar en nens i joves.

El projecte ha generat diferents resultats, dels quals en aquest article destaquem especialment el “Manifest de les Inundacions” (Flood Manifestos), un document en el qual nens i joves plasmen els seus suggeriments i demandes a diferents agents i professionals, i que van presentar en The  Houses of Parliament.

Si voleu saber més informació sobre aquest projecte, us podeu descarregar també l’informe sobre les troballes i recomanacions de la recerca: Nens, Joves i Inundacions: Recuperació i Resiliència.

Els principals punts plantejats per nens i joves en el Manifest de les Inundacions són: 

1. Reconèixer que les inundacions causen pobresa, per la qual cosa les famílies desplaçades necessiten ajuda amb el cost addicional d’aliments, rentat de roba i transport.
2. Reconèixer que les inundacions poden conduir a una mala salut, com les males dietes si la gent no pot permetre’s el luxe de tenir aliments saludables o no té els mitjans per preparar-los.
3. Establir grups de parells a les escoles perquè els nens que han estat afectats per les inundacions puguin parlar i obtenir suport.
4. Les persones discapacitades que han patit la inundació necessiten ajuda més especialitzada abans, durant i després d’una inundació.
5. Hauria d’haver-hi més subvencions per ajudar que les cases siguin més resistents i donar suport amb la burocràcia.
6. Recolzar el desenvolupament d’iniciatives comunitàries per recollir fons  per ajudar a les persones que han patit les inundacions, o poden patir-les en el futur.
7. Totes les famílies i comunitats han de tenir un pla d’inundació.
8. Els advertiments de risc d’inundació necessiten ser més clars, perquè la gent els entengui i sàpiga què fer i quan.
9. La sensibilització ha de fer-se utilitzant diferents mitjans; La informació ha de ser accessible per a la comunitat, com ho és la referent a la seguretat contra incendis.
10. Ha d’haver-hi educació sobre inundacions en totes les escoles, en tota l’etapa educativa, incloent-hi lliçons sobre emergències i inundacions: com preparar-se, entendre les prioritats quan es produeix la inundació, on anar, supervivència i primers auxilis. Aquesta educació ha d’incloure “simulacres d’inundació”: esdeveniments de simulació d’inundacions com a simulacres d’incendi i jocs de preparació d’inundacions en línia.
11. Els mestres necessiten formació i capacitació sobre inundacions i com aquestes afecten els nens i la seva educació.