Jornades d’aprenentatge mutu
Demà 19 d’octubre, a les Jornada Projecte CUIDAR, comptarem amb els representants de cada un dels grups de nens / es i joves que han format part del projecte. Presentaran als assistents les conclusions a què van arribar en els diàlegs de “Aprenentatge mutu” i alguns dels experts que van participar compartiran també la seva experiència de treball amb nens i joves des d’un enfocament participatiu.
Abans que arribi el dia de les Jornades, ens agradaria fer un breu resum sobre quins van ser els eixos principals que es van treballar en cada territori, i al seu torn, esmentar als experts que es van implicar en cada zona aportant un gran treball.
Objetiu dels diàlegs d’Aprenentatge mutu.
L’objectiu d’aquestes trobades d’”Aprenentatge mutu” era que els nens i joves puguin compartir el seu treball sobre el risc o desastre que havien escollit, amb experts vinculats a les seves preocupacions i demandes, per a posteriorment desenvolupar de manera conjunta les seves propostes sobre possibles solucions. Aquestes trobades es van formular un cop finalitzats els tallers, entre maig i juny de 2017.
La metodología dels diàlegs.
Abans de cada trobada es van realitzar un seguit de tallers preparatoris amb els nens i joves en què, entre altres qüestions, van fer una pluja d’idees dels experts als quals els agradaria convidar i els temes que voldrien discutir amb ells.
Des de l’equip de la UOC vam anar contactant amb persones que responguessin a aquests perfils i que tinguessin interès a participar, facilitant també un espai preparatori previ per conèixer més en detall el projecte, els objectius d’aquesta trobada i sobre el treball realitzat pel grup de nens o joves amb el que anaven a treballar.
D’aquesta manera, totes les parts involucrades tenien el màxim d’informació possible del que anava a succeir aquell dia, perquè la participació fos el més relaxada i fructífera possible.
Temes abordats i experts implicats.
Barcelona – Incendis forestals (zona urbana interfase).
Per la proximitat de la seva escola amb el bosc, la seva proposta era la d’organitzar una festa comunitària per a la prevenció d’incendis i “recuperar” el bosc.
Van treballar aquesta proposta: tres aspectes clau
- “Dissenyar la festa del bosc”: amb Alba Colell i Brigitte Escolar, mestres i fundadores de l’Escola del Bosc de Rubió.
- “Prevenció i recuperació d’incendis forestals”: amb Jofre Céspedes, bomber i formador de l’aula de prevenció dels Bombers de Barcelona i Mariona Borràs, enginyera forestal i tècnica de la Fundació Pau Costa.
- “Com comunicar la festa del bosc”: amb Núria Iglesias, responsable de comunicació dels Bombers de la Generalitat de Catalunya.
També va acudir a la jornada Maria Iborra, tècnica de Serveis a les Persones i al Territori del Districte de Nou Barris de Barcelona.
Gandesa – Incendis forestals (entorn rural).
Els nens i nenes volien saber com reaccionar i què fer en cas de produir un incendi forestal, en el cas que no estiguessin acompanyats d’un adult. Van treballar aquesta demanda dividits en 4 grups:
- “Incendis forestals: por i resiliència”: amb Santi Fuster, bomber GRAF, formador ISPC i membre fundador vinculat a la Fundació Pau Costa.
- “Nens i boscos: passat i futurs”: amb David Tormo, historiador i coordinador tècnic del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre.
- “Autoprotecció i campanyes de comunicació per a nens i nenes sobre els incendis forestals”: amb Miguel Alonso, responsable de Protecció Civil de Terres de l’Ebre.
- “Gestió forestal i prevenció d’incendis” amb Joan Miralles i Ramon Miralles, agents rurals de Gandesa.
També va participar en la jornada Carlos Llum, alcalde de Gandesa.
Sant Celoni – Risc químic.
Els joves volien saber com gestionar les seves emocions en cas d’un accident de la indústria química i contribuir a desenvolupar un pla de comunicació per a la població. Van treballar aquest tema dividits en 3 grups:
- “La gestió emocional”: amb Anna Subirà, psicòloga de la Unitat del Grup d’Emergències Mèdiques dels Bombers de la Generalitat de Catalunya.
- “La comunicació del risc químic”: amb Marc Homedes, cap de premsa de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya.
- “Conèixer les indústries químiques”: amb Manel Conte, tècnic de seguretat de l’empresa UQUIFA i Marta Coma, tècnica de promoció econòmica de l’Ajuntament de Sant Celoni.
També van participar en la jornada: Lluís Obach, tècnic de Protecció Civil de l’Ajuntament de Sant Celoni, Sole Íñiguez, tècnica d’educació de l’Ajuntament de Sant Celoni i Francesc Deulofeu, alcalde de Sant Celoni.
Lorca – Terratrèmol.
En base a la seva experiència amb el terratrèmol de l’any 2011, els joves volien saber més sobre accions preventives per gestionar les emocions i pràctiques de cures durant un terratrèmol.
Van treballar aquest tema dividits en 3 grups:
- “Resiliència i cures”: amb Paco Martínez, impulsor del programa Lorca resiliente.
- “Gestió emocional”: amb Maria Antònia Soto, psicòloga Consultora de Situacions de Crisi, Emergències i Risc Social.
- “Comunicar el risc sísmic”: amb Andrés López, periodista especialitzat en comunicació en emergències.
També van participar en la jornada: Saturnina Martínez, regidor d’Urbanisme i Medi Ambient i Recuperació després dels terratrèmols de l’Ajuntament de Lorca; Juan Manuel Bayonas, regidor de Protecció Civil i Emergències, Indústria, Esports de l’Ajuntament de Lorca.
Estem impacients d’escoltar-demà, 19 de octubre – Jornada CUIDAR.
Els nens i joves demanen eines per a gestionar la por
Durant els tallers que el Projecte CUIDAR ha realitzat amb nens/es i joves que viuen en zones de risc de desastre, hem descobert que els participants manifestaven una inquietud i una preocupació: els hi mancaven eines que els permetessin sentir-se autònoms.
En tres dels quatre escenaris on hem treballat, una de les majors preocupacions que tenien els nens/es i joves era com gestionar la por i què fer en situació de risc o d’emergència. Vam detectar que els nens/es i joves sentien que, si no hi havia un adult a prop, no sabrien com reaccionar. Temien sentir-se perduts i desorientats. També compartien el seu temor al fet que la por els paralitzés, tenien por a la por. Per molta informació que tinguessin al seu abast, sabien que la por podia bloquejar-los i no permetre’ls pensar amb claredat.
Un dels objectius del Projecte CUIDAR és fer visible les veus dels nens/es i joves i contribuir a la consecució de les seves demandes. Per aquesta raó, aquest article se centra en la importància d’incorporar la gestió emocional en els continguts de l’educació per a la reducció de riscos de desastre.
Existeix una manca en la gestió de la por en la formació dels nens/es i joves.
Els joves de l’institut de Sant Celoni (Barcelona), que han participat en el projecte, expressaven la seva sensació d’inseguretat, por i dependència dels adults davant un possible accident químic. Van expressar frases del tipus “Jo no em sentiria segur” o “Jo trucaria a la meva mare perquè em vingués a recollir.”
Així van definir el problema que volien resoldre:
“Part de la població no està preparada per gestionar la por i no sap què fer perquè es paralitza i es bloqueja”
Durant aquest taller, la intervenció que més va impactar i que més va ajudar a definir el problema va ser la d’una adolescent que vivia en una localitat propera a la ciutat d’Igualada (Barcelona) quan es va produir un accident químic l’any 2015. Les seves paraules van impactar en els seus companys/es perquè expressaven les emocions que va viure en aquell moment.
Transcrivim a continuació un extracte de la conversa que es va produir:
- Membre de l’equip CUIDAR: Si vosaltres us trobéssiu davant un accident químic, sabríeu què fer?
- Jove 1: Sí, però no ho faríem perquè et paralitza la por. A mi em va passar i em vaig cagar viva i em vaig anar corrent a casa. (…) Como no ha passat, la gent no sap què fer.
- Jove 2: És necessari conscienciar a la població del que s’ha de fer.
- Jove 1: Jo crec que fins que no passi de debò la gent no sabrà el que és, encara que hagin fet simulacres perquè és el que em va passar a mi.
Així de concisa i resolutiva va ser la frase que definia la resolució del problema que havien plantejat:
“Aprendre a autogestionar la por per ensenyar a la població com actuar davant una situació d’emergència”
En un altre dels tallers de CUIDAR, realitzat en una escola de Gandesa (Catalunya), els nens i nenes que van participar ens van expressar el seu desconeixement sobre com actuar en el cas que es produís un incendi forestal als voltants del poble. Una vegada més, es manifestava la dependència dels nens/es i joves de les persones adultes i com a conseqüència, aquesta dependència feia augmentar la seva sensació de por.
Ho van expressar en aquesta frase:
“Els nens i les nenes no sabem actuar davant una emergència d’un incendi forestal quan estem sols”
Alguns dels comentaris que ens van transmetre durant el taller:
- “Jo em quedaria bloquejada”
- “No sabem què fer”
- “A l’escola fem simulacres i aquí sí que sabem què fer”
- “Tindríem por i estaríem nerviosos”
- “M’espanta si estic sola o estic amb les amigues i vaig a fer un volt pel poble o pel bosc”
Alguna cosa semblant va ocórrer en els tallers que vam fer a Lorca (Múrcia). També allà els joves van ressaltar la importància d’una bona gestió emocional, sobretot després d’haver viscut el terratrèmol de 2011:
- Membre de l’equip Cuidar: Què considereu que us falta per tranquil·litzar-vos?
- Jove 1: La seguretat de saber que estàs en un lloc segur i que no et passarà res al teu al voltant.
- Membre de l’equip Cuidar: Creieu que la seguretat es pot treballar abans?
- Jove 2: Sí, abans podríem aprendre a controlar els nostres sentiments o emocions.
- Jove 3: “No tenim informació de què fer ni d’on anar si estem a casa o al carrer en cas d’un terratrèmol perquè hi ha una falta d’educació en la gestió emocional.”
Aquest és el missatge que van consensuar per transmetre als responsables de la gestió de desastres:
“Necessitem saber els passos a seguir per estar segurs i treballar de forma preventiva la gestió emocional de la por i la cura”
En definitiva, aquests testimonis posen de manifest la necessitat de desenvolupar eines de gestió que ajudin als nens, nenes i joves a reconèixer, gestionar i combatre la por, contribuint així a reforçar i generar una major autonomia (sobretot en la presa de decisions). Alguna cosa que també contribueix a reforçar la seva percepció de seguretat.
Diàlegs amb infants i joves
A mitjans d’octubre, l’equip de la UOC, soci espanyol del projecte CUIDAR, va començar a realitzar els Diàlegs amb nenes, nens i joves (tercera fase del projecte, WP3) en tres localitats catalanes simultàniament: Barcelona, Gandesa i Sant Celoni . Més tard, a mitjans de febrer, l’equip realitzarà el quart i últim diàleg a Lorca (Múrcia).
Aquests diàlegs consisteixen en una sèrie de tallers amb nens, nenes i joves basats en la perspectiva del dret a la participació, com es reflecteix en la Convenció dels Drets de la Infància de les Nacions Unides i tenen l’objectiu de comprendre’ls i fer-los conscients del seu coneixement, percepcions i experiències sobre el tema de desastres i riscos; i des d’aquí, recollir les seves propostes i suggeriments per a la millora del desastre, plans de gestió i polítiques vinculades al seu entorn proper.
Els escenaris i les edats dels participants.
Els diàlegs es desenvoluparan en quatre llocs diferents: Barcelona, Gandesa, Sant Celoni i Lorca. Cada una d’aquestes ubicacions ha estat seleccionada per la seva proximitat a certs riscos, segons l’estudi exploratori dut a terme en la segona fase del projecte (WP2) i les entrevistes realitzades a informants clau, dels quals destaquem a la Subdirecció General de Coordinació i Gestió d’Emergències de la Generalitat de Catalunya per la seva ajuda i consells rebuts, a la qual estem especialment agraïts.
En cada cas, l’elecció del centre educatiu i de les organitzacions juvenils, així com el grup específic de nens/es i joves s’ha fet d’acord amb els professionals (des de la gestió de desastres i/o el món educatiu o d’oci) de cada territori.
En els tres grups de Catalunya, aquests diàlegs es desenvoluparan en forma de tallers setmanals d’1.30h de durada, en els respectius centres educatius. En el cas de Lorca, es realitzaran de forma intensiva durant dos caps de setmana (divendres tarda i dissabte al matí) en el mes de febrer, al Centro de Recursos Juveniles M13 de Lorca i participaran diferents joves de diverses entitats juvenils de Lorca coordinades pel Consejo de la Juventud de Lorca.
El principal criteri per escollir aquests escenaris ha estat el de poder treballar amb nenes, nens i joves que han viscut, o que viuen quotidianament, amb riscos i/o desastres més o menys propers. Aquesta decisió es va prendre per privilegiar la seva experiència i el seu coneixement més quotidià i encarnat d’aquest tipus de situacions.
El nombre de participants en els tallers està al voltant dels 90 nens, nenes i joves d’edats compreses entre els 9 i els 18 anys. Provenen d’entorns geogràfics i socioeconòmics bastant diferents els uns dels altres i al mateix temps, són molt heterogenis (diferents cultures, religions, etc.).
Destaquem que la seva participació en els diàlegs és voluntària i amb el consentiment previ de les seves famílies o tutors legals.
Les característiques dels quatre escenaris:
Descrivim breument les característiques principals dels quatre escenaris on anem a treballar seguint l’ordre d’edat dels participants, de menor a major:
Barcelona: Treballarem al barri de Ciutat Meridiana, conegut popularment com el barri amb més desnonaments d’Espanya i al mateix temps compta amb moltes iniciatives comunitàries que tracten de contrarestar, precisament, els efectes de la crisi econòmica viscuda en els últims anys.
Els diàlegs es realitzaran en una escola pública del barri, amb l’alumnat de 4t d’educació primària, un grup de 17 alumnes (11 nens i 6 nenes).
Gandesa: Treballarem amb nenes i nens d’un entorn rural amb coneixements en gestió forestal i prevenció d’incendis forestals. En aquest sentit, el projecte CUIDAR es beneficia de l’important treball realitzat pel projecte MEFITU, una interessant iniciativa de la Fundació Pau Costa per sensibilitzar i experimentar la gestió forestal d’una manera pràctica i interactiva, que va realitzar uns tallers el curs escolar anterior amb el mateix grup de nens.
Els tallers tindran lloc en una escola pública de la localitat, amb 30 alumnes de 6º (15 nens i 15 nenes).
Sant Celoni: Treballarem amb adolescents del municipi, que compta amb un gran nombre d’indústries químiques. El projecte vol aprofundir sobre el risc d’accident químic, treballant amb un grup de 25 alumnes de 3º d’ESO (14 noies i 11 nois).
Aquests alumnes tenen experiència en test i simulacres de riscos químics.
Lorca: volem treballar amb un grup de joves d’entre 14 i 18 anys que van viure el terratrèmol de 2011, de 5.1 graus en l’escala de Richter, que va afectar greument a la ciutat. Recentment l’àrea de Lorca ha viscut també altres desastres, com les inundacions de 2012 o l’onada de calor de 2015.
El projecte CUIDAR explorarà les diferents cultures de resiliència que aquests joves han desenvolupat en els últims anys.
En els diàlegs participaran un grup de 20 joves de diferents associacions juvenils de la localitat.
Categories
Entradas
-
Els nens i les nenes i la cultura del foc juny 21,2018
-
Los niños y las niñas y la cultura del fuego juny 21,2018