Scoping

Revisió de les polítiques i programes sobre risc i desastres adreçats a infants i joves a: Espanya, Grècia, Itàlia, Portugal i Regne Unit.

Liderada per l’equip de la Universitat Oberta de Catalunya, aquesta revisió s’ha dut a terme en dues fases. En primer lloc, tots els socis de CUIDAR han col·laborat en la cerca d’informació rellevant sobre aquesta temàtica respecte a cadascun dels països participants: Grècia, Espanya, Itàlia, Regne Unit i Portugal. Com a resultat, s’han analitzat polítiques i informes sobre participació infantil en la de gestió de desastres en cadascun dels territoris, acompanyant-se d’entrevistes a agents clau en la temàtica. En segon lloc, aquesta informació s’ha posat en relació amb una avaluació de l’estat de la recerca sobre aquesta temàtica, a través d’una revisió els informes de recerques (prèvies o en curs i tant a nivell estatal, europeu com a internacional) i de la literatura especialitzada publicada fins avui. Aquesta anàlisi s’ha orientat tant a la detecció de les principals idees abordades i evidències recollides, com de les llacunes existents en aquesta àrea de recerca.

A continuació ressaltem alguns dels resultats més rellevants. L’informe íntegrament pot ser consultat al web del projecte:
http://www.lancaster.ac.uk/cuidar/en/

Quins programes de reducció de risc del desastre i de resiliència adreçats a nens i joves existeixen actualment a contextos urbans?

• • La majoria de documents localitzats són programes educatius, de caràcter instructiu i en format de llibres de text/consulta.
  • Normalment es centren en aquells desastres/riscos locals més comuns a nivell local: inundacions (UK); terratrèmols i tsunamis (Itàlia, Portugal i Grècia); sequeres i incendis (Espanya).
    La majoria de programes es centren en les fases de prevenció i preparación.

Aquests programes s’implementen de manera inconsistent (no existeixen polítiques obligatòries a la majoria de països).

Quin és el rol dels diferents actors (agències de protecció civil, escoles, institucions voluntàries,…) en el disseny o implementació d’aquests programes per a nens i joves?

• La majoria d’aquests programes, plans i accions els desenvolupen organitzacions públiques, i s’implementen a nivell local per agències de protecció civil.
• El rol de les ONGs i institucions culturals cada vegada és més important.
• Aquestes iniciatives es desenvolupen majoritàriament en o a través dels centres educatius (educació formal).
• Hi ha certa fragmentació i falta de coordinació entre les administracions a l’hora de desenvolupar aquestes iniciatives més enllà de l’àmbit local.

Com s’implica als nens i joves en les polítiques de gestió de desastres i fins a quin punt hi participen?

• Hem trobat molt poques evidències d’una participació significativa dels infants i joves en aquest tipus de polítiques, en part, resultat dels propis marcs legislatius en no generar espais per a aquesta opción.
• Els casos de participació detectats s’emmarquen en un model de col·laboració on els nens i joves no tenen un paper central: les normes i els objectius són definides per experts i/o d’altres adults.
• La literatura científica sí que recull, en canvi, evidències d’uns models de participació més significativa d’infants i joves a d’altres països com Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i també vinculats a alguns grans desastres (Haití, Índia, Filipines, El Salvador,..).
• Segons la literatura científica, els mètodes artístics i creatius són una de les eines considerades més adients per potenciar la veu i l’agència dels infants i joven.

Quines assumpcions es fan dels nens i joves en la gestió dels desastres? Es pren en consideració la seva diversitat (diversitat funcional, classe social, gènere, etnicitat,…) en la gestió de desastres? De quina manera?

• Els infants i joves són considerats majoritàriament com un grup homogeni i vulnerable (víctimes indefenses més que no pas actors amb capacitat per reduir el risc de desastre).
• L’edat acostuma a ser la única variable que es té en compte. La franja més comuna a la que s’adrecen aquests programes és a la dels als infants d’entre 8 i 15 anys: als més petits se’l considera “invisibles” mentre que els adolescents són percebuts com a “difícils d’accedir”.
• Altres variables com el gènere, la diversitat funcional, la diversitat cultural, etc. rarament es tenen en compte a l’hora de dissenyar els programes i accions adreçades a infants i joven.

El punt de vista dels mateixos infants i joves rarament es té en compte: són percebuts més com a objectes de cura que subjectes amb drets. Les nocions implícites de la infància estan dominades per representacions adultistes (desenvolupades únicament des del punt de vista dels adults) i instrumentals (amb una participació més simbòlica que real dels infants i joves).