Durant els tallers que el Projecte CUIDAR ha realitzat amb nens/es i joves que viuen en zones de risc de desastre, hem descobert que els participants manifestaven una inquietud i una preocupació: els hi mancaven eines que els permetessin sentir-se autònoms.

En tres dels quatre escenaris on hem treballat, una de les majors preocupacions que tenien els nens/es i joves era com gestionar la por i què fer en situació de risc o d’emergència. Vam detectar que els nens/es i joves sentien que, si no hi havia un adult a prop, no sabrien com reaccionar. Temien sentir-se perduts i desorientats.  També compartien el seu temor al fet que la por els paralitzés, tenien por a la por. Per molta informació que tinguessin al seu abast, sabien que la por podia bloquejar-los i no permetre’ls pensar amb claredat.

Un dels objectius del Projecte CUIDAR és fer visible les veus dels nens/es i joves i contribuir a la consecució de les seves demandes. Per aquesta raó, aquest article se centra en la importància d’incorporar la gestió emocional en els continguts de l’educació per a la reducció de riscos de desastre.

Existeix una manca en la gestió de la por en la formació dels nens/es i joves.

Els joves de l’institut de Sant Celoni  (Barcelona), que han participat en el projecte, expressaven la seva sensació d’inseguretat, por i dependència dels adults davant un possible accident químic. Van expressar frases del tipus “Jo no em sentiria segur” o “Jo trucaria a la meva mare perquè em vingués a recollir.”

Així van definir el problema que volien resoldre:

“Part de la població no està preparada per gestionar la por
 i no sap què fer perquè es paralitza i es bloqueja”

Durant aquest taller, la intervenció que més va impactar i que més va ajudar a definir el problema va ser la d’una adolescent que vivia en una localitat propera a la ciutat d’Igualada (Barcelona) quan es va produir un accident químic l’any 2015. Les seves paraules van impactar en els seus companys/es perquè expressaven les emocions que va viure en aquell moment.

Transcrivim a continuació un extracte de la conversa que es va produir:

• Membre de l’equip CUIDAR: Si vosaltres us trobéssiu davant un accident químic, sabríeu què fer?
• Jove 1: Sí, però no ho faríem perquè et paralitza la por. A mi em va passar i em vaig cagar viva i em vaig anar corrent a casa. (…) Como no ha passat, la gent no sap què fer.
• Jove 2: És necessari conscienciar a la població del que s’ha de fer.
• Jove 1: Jo crec que fins que no passi de debò la gent no sabrà el que és, encara que hagin fet simulacres perquè és el que em va passar a mi.

Així de concisa i resolutiva va ser la frase que definia la resolució del problema que havien plantejat:

“Aprendre a autogestionar la por per ensenyar a la població com actuar davant una situació d’emergència”

En un altre dels tallers de CUIDAR, realitzat en una escola de Gandesa (Catalunya), els nens i nenes que van participar ens van expressar el seu desconeixement sobre com actuar en el cas que es produís un incendi forestal als voltants del poble. Una vegada més, es manifestava la dependència dels nens/es i joves de les persones adultes i com a conseqüència, aquesta dependència feia augmentar la seva sensació de por.

Ho van expressar en aquesta frase:

“Els nens i les nenes no sabem actuar davant una emergència d’un incendi forestal quan estem sols”

Alguns dels comentaris que ens van transmetre durant el taller:

• “Jo em quedaria bloquejada”
• “No sabem què fer”
• “A l’escola fem simulacres i aquí sí que sabem què fer”
• “Tindríem por i estaríem nerviosos”
• “M’espanta si estic sola o estic amb les amigues i vaig a fer un volt pel poble o pel bosc”

Alguna cosa semblant va ocórrer en els tallers que vam fer a Lorca (Múrcia). També allà els joves van ressaltar la importància d’una bona gestió emocional, sobretot després d’haver viscut el terratrèmol de 2011:

• Membre de l’equip Cuidar: Què considereu que us falta per tranquil·litzar-vos?
• Jove 1: La seguretat de saber que estàs en un lloc segur i que no et passarà res al teu al voltant.
• Membre de l’equip Cuidar: Creieu que la seguretat es pot treballar abans?
• Jove 2: Sí, abans podríem aprendre a controlar els nostres sentiments o emocions.
• Jove 3: “No tenim informació de què fer ni d’on anar si estem a casa o al carrer en cas d’un terratrèmol perquè hi ha una falta d’educació en la gestió emocional.”

Aquest és el missatge que van consensuar per transmetre als responsables de la gestió de desastres:

“Necessitem saber els passos a seguir per estar segurs i treballar de forma preventiva la gestió emocional de la por i la cura”

En definitiva, aquests testimonis posen de manifest la necessitat de desenvolupar eines de gestió que ajudin als nens, nenes i joves a reconèixer, gestionar i combatre la por, contribuint així a reforçar i generar una major autonomia (sobretot en la presa de decisions). Alguna cosa que també contribueix a reforçar la seva percepció de seguretat.