Nens, joves i inundacions: recuperació i resiliència
En aquest article volem compartir les claus plantejades pel projecte “Children, Young People and Flooding – recovery and resilience”, que va realitzar entre els anys 2014 i 2016 l’equip de Lancaster, coordinador del Projecte CUIDAR.
Aquest projecte és una font constant d’aprenentatge i d’inspiració per a nosaltres i, considerem que també ho pot ser per a aquelles persones o equips que treballin amb nens/as i joves que viuen en zones de risc, concretament en zones de risc per inundacions.
El projecte neix de les observacions realitzades a Kingston-upon-Hull, en 2007, just després d’un episodi de greus inundacions, on es va constatar que, malgrat experimentar problemàtiques específiques, ningú no prestava massa atenció a nens/es i joves després del desastre. En aquest sentit, el projecte se centra a revertir aquesta situació, identificant les principals idees, coneixements i percepcions dels nens i joves afectats per les inundacions hivernals al Regne Unit dels anys 2013 i 2014.
Destaquem tres aspectes d’aquesta recerca:
- Ens mostra de manera molt pràctica la importància d’escoltar directament als afectats, en aquest cas nens i joves. La seva experiència i coneixement pràctic els converteix en una espècie d’ “experts” molt valuosos per a professionals i responsables polítics encarregats de planificar i respondre davant el risc d’inundacions. Per exemple, ens mostren que:
- Els desastres revelen, i sovint intensifiquen, vulnerabilitats preexistents.
- Que el nivell de resiliència de nens i joves ve determinat per la mateixa capacitat de resiliència de pares i adults que els envolten.
- Que els professionals no sempre identifiquen que nens i joves tenen vulnerabilitats i experiències específiques i diferenciades de les dels adults.
- El treball posa de manifest també que la política de gestió d’inundacions del Regne Unit (prevenció, preparació, resposta, recuperació) està actualment massa fragmentada. L’excessiva especialització i divisió de responsabilitats entre departaments governamentals dificulta en excés el fet de poder respondre amb eficàcia a les preocupacions i problemàtiques dels nens i joves. Aquesta és una dada a més que es repeteix en molts països, inclòs Espanya, com hem posat de manifest en l’informe del WP2 d’aquest mateix projecte. Una major coordinació entre nivells i àmbits de govern és del tot necessària per donar resposta a problemes tan complexos i transversals com són els desastres.
- El Projecte també subratlla la importància d’utilitzar mètodes participatius i creatius per identificar els aspectes claus de les experiències de nens i joves que han viscut desastres. En aquest sentit, l’ús d’activitats 3D, d’escultura i modelatge, de jocs amb sorra, van resultar molt importants per involucrar més i millor a nens i joves, individualment com col·lectivament. També per identificar les principals pèrdues (objectes, relacions), experiències i disrupcions que el desastre va provocar en nens i joves.
El projecte ha generat diferents resultats, dels quals en aquest article destaquem especialment el “Manifest de les Inundacions” (Flood Manifestos), un document en el qual nens i joves plasmen els seus suggeriments i demandes a diferents agents i professionals, i que van presentar en The Houses of Parliament.
Si voleu saber més informació sobre aquest projecte, us podeu descarregar també l’informe sobre les troballes i recomanacions de la recerca: Nens, Joves i Inundacions: Recuperació i Resiliència.
Els principals punts plantejats per nens i joves en el Manifest de les Inundacions són:
- Reconèixer que les inundacions causen pobresa, per la qual cosa les famílies desplaçades necessiten ajuda amb el cost addicional d’aliments, rentat de roba i transport.
- Reconèixer que les inundacions poden conduir a una mala salut, com les males dietes si la gent no pot permetre’s el luxe de tenir aliments saludables o no té els mitjans per preparar-los.
- Establir grups de parells a les escoles perquè els nens que han estat afectats per les inundacions puguin parlar i obtenir suport.
- Les persones discapacitades que han patit la inundació necessiten ajuda més especialitzada abans, durant i després d’una inundació.
- Hauria d’haver-hi més subvencions per ajudar que les cases siguin més resistents i donar suport amb la burocràcia.
- Recolzar el desenvolupament d’iniciatives comunitàries per recollir fons per ajudar a les persones que han patit les inundacions, o poden patir-les en el futur.
- Totes les famílies i comunitats han de tenir un pla d’inundació.
- Els advertiments de risc d’inundació necessiten ser més clars, perquè la gent els entengui i sàpiga què fer i quan.
- La sensibilització ha de fer-se utilitzant diferents mitjans; La informació ha de ser accessible per a la comunitat, com ho és la referent a la seguretat contra incendis.
- Ha d’haver-hi educació sobre inundacions en totes les escoles, en tota l’etapa educativa, incloent-hi lliçons sobre emergències i inundacions: com preparar-se, entendre les prioritats quan es produeix la inundació, on anar, supervivència i primers auxilis. Aquesta educació ha d’incloure “simulacres d’inundació”: esdeveniments de simulació d’inundacions com a simulacres d’incendi i jocs de preparació d’inundacions en línia.
- Els mestres necessiten formació i capacitació sobre inundacions i com aquestes afecten els nens i la seva educació.