Lorem Ipsum is simply dummy text of the printing and typesetting industry. Lorem Ipsum has been the industrys standard dummy text ever since the 1500s.

Antecedents

Els desastres i emergències són producte de complexes combinacions de factors naturals, socials i culturals, sent el canvi climàtic o les situacions de vulnerabilitat social elements que contribueixen encara més a amplificar els efectes generats pels riscos “naturals”. A causa d’aquesta complexitat, les estratègies de protecció civil i el desenvolupament de plans d’emergències han d’establir mecanismes per protegir o donar resposta als desastres, sabent que cada circumstància serà diferent i particular i, per tant, que aquests plans mai podran fer front totalment a la situació. A això, se suma la complexitat afegida de la pròpia diversitat de reaccions i comportaments de la població afectada (per raó de classe, edat, gènere, ètnia, etc.) i pels efectes que tenen les pròpies catàstrofes en la cultura(es) de les poblacions afectades.

No obstant això, una gran part de les polítiques, marcs legals i plans d’emergència que es desenvolupen a Europa, també a Espanya, tendeixen a homogeneïtzar a les persones afectades per desastres com a víctimes i a invisibilitzar les particularitats dels diferents grups o poblacions afectades. La situació és particularment greu en el cas d’infants i joves, ja que aquests constitueixen un dels col·lectius més afectats davant situacions de desastre i, paradoxalment, també un dels grups socials més invisibilizats. Com han posat de manifest diferents recerques, sovint se’ls considera com un grup passiu i intrínsecament vulnerable, fins i tot problemàtic per a la gestió d’emergències. Difícilment es pensa en ells com a actors socials, com un grup divers i fonamental per a la millora de la gestió de desastres.

No obstant això, cada vegada són més les evidències internacionals que posen de manifest els beneficis d’incloure a infants i joves en la gestió de desastres. A Noruega, per exemple, es va mostrar que els joves van utilitzar les xarxes socials per mobilitzar recursos i fer front al tiroteig massiu que va tenir lloc a la illa de Utøja l’any 2011. Això també es va produir a Haití, en aquest cas per mobilitzar ajuda davant el terratrèmol de 2010. A Hull (Regne Unit), per exemple, es va constatar el profund coneixement que nenes i nens tenien del seu propi entorn i de les relacions que existien dins de la seva comunitat. Aquest coneixement no només va facilitar la tasca de les autoritats i serveis d’emergència sinó que va ser decisiu per empoderar a aquests nens i nenes afectats per greus inundacions i afavorir la seva resiliència.

Atesos aquests antecedents, el projecte CUIDAR té com a objectiu analitzar en diferents països europeus i de manera simultània la percepció del risc i la gestió dels desastres des del punt de vista d’infants i joves. Per a això, partim de la necessitat de desenvolupar estratègies participatives que permetin que menors d’edat de diferent procedència i condició puguin articular les seves experiències i idees per generar respostes que impactin sobre els actuals programes de prevenció, protecció i recuperació davant desastres de qualsevol tipus.

Objectiu general

L’objectiu general del projecte CUIDAR és analitzar en diferents països europeus i de manera simultània la percepció del risc i la gestió dels desastres des del punt de vista dels infants i joves. Per això parteix de la necessitat de desenvolupar estratègies participatives que permetin que els menors d’edat de diferent procedència i condició puguin articular les seves experiències i idees per a generar respostes que impactin sobre els actuals programes de prevenció, protecció i recuperació davant de desastres de qualsevol tipus.

Objectius específics:

Els objectius específics que guien el projecte són:

1. Comprendre les experiències d’infants i joves davant de situacions de desastre i l’impacte que aquests tenen en les seves vides.

2. Identificar com millorar el suport a infants i joves davant de situacions de desastre i incrementar la seva resiliència davant de futures emergències.

3. Desenvolupar espais i eines comunicatives innovadores que permetin donar a conèixer les necessitats, coneixements i propostes d’infants i joves per a la gestió de desastres.

4. Influir en la gestió d’emergències i desastres per enfortir una cultura participativa capaç d’incloure les necessitats dels infants i joves davant de situacions de desastre.